Hanoi (ultima parada)

Hola!!

Doncs l’arribada a Hanoi va anar prou bé, tant l’SpeedBoat com el bus i vam arribar cap allà a les 16h (Crec recordar) a l’Hotel.

A l’arribar a l’Hotel es van donar una benvinguda com mai (@hotelbuddyinn),ens van portar unes llimonades, ens van facilitar un mapa i ens van assenyalar allò que nosaltres volíem veure, tot molts simpàtics i l’habitació no tenia finestra però estava prou bé!!

Un cop deixades les bosses vam marxar a caminar fins arribar al llac, i allà vam dinar/berenar. Aquella tarda/ nit ens la vam dedicar a passejar per tendes i fer les compres (o casi totes) les que voliem. Ens vam asseure a un bar per contemplar el carrer i vam passar així l’estona, mirant la locura de la ciutat.

Al dia següent, vam decidir fer la ruta que la guia ens marcava però al nostre ritme i després de dinar ens vam adonar que molts museus tancaven a les 16! Ràpidament ens aproparem al museu de la pressó, va ser molt interessant i ens vam emportar un bon susto..ehh Sr X 😉

[ No sé li va ocórrer res més que amargar-se dins d’una cel.la i com que tenien maniquís per fer-ho més real..al passar per davant i veure’n un que es movia, em vaig assustar…jo i els altres del crit que vaig pegar!!😂😅😅😅]

Vam continuar la tarda descobrint la ciutat.

Hanoi és molt diferent de Ho Chi Minh (HCM), nse encara trobes les típiques dones venent de tot amb la bicicleta pel carrer, els comerços encara mantenen la divisió per carrers (a cada carrer hi ha un tipus de comerç, a un ferreteries, a altre i teixits, etc ) és com a més autèntic (o aquesta va ser la impressió, també he de dir que a HCM ens hi vam estar sols un dia) el que sí que em va agradar menys va ser el caràcter de la gent de Hanoi.

Aquella nit teníem entrades per el teatre de marionetes, bé no mata però és la seva cultura i dura menys d’una hora, per tant si no sabeu molt que fer és una bona manera de passar una hora.

Al dia següent, l’últim, vam agafar un taxi (no n’agafeu o pacteu preu! els taximetres no els hi funcionen!!!) Ens va portar fins al temple de la literatura i al museu de HCM. El temple de la literatura és ben maco, els jardins i tot, el museu bé és una mica abstracte, i nosaltres estàvem cansats tampoc li vam dedicar molt de temps. Al mausoleu no vam accedir entre altres coses perquè ja havien tancat i perquè jo amb shorts no podia entrar.

Per tornar a l’Hotel vam agafar de nou un altre taxi (més estafador que el primer si cal) i vam anar a dinar a un lloc recomanat per la guia. Després de dinar ens vam sentir bastant cansats i vam anar a descansar…

El sr. X marxava aquella nit així que férem maletes, anàrem a sopar i esperarem a que el vinguessin a buscar.

Jo marxava a la matinada cap a Hong Kong.

Anuncis

SaPa

Hola!!

Ara feia dies que no deiem res…han estat uns dies de relax i de no tant relax..la veritat és que hi ha moltes coses a contar!!

Com deiem, per arribar a Sapa vam agafar un tren nocturn des de Hanoi fins a Lao Caí i d’allà un bus local Fins a Sapa. Nosaltres ens vam allotjar a Ta Van, a la vall, i un cop a Sapa agafarem taxi cap al homestay que havíem reservat per Booking.

El trajecte sense contar el tren va durar unes 2hores i mitja una cosa així, però les vistes ja des del bus eren impressionants!! Vam arribar a les 7.45 al homestay i el Sr.X, mentres jo intentava descansar, va anar a fer una toma de contacto. Jo no vaig descansar, tot l’allotjament estava actiu i em vaig asseure al menjador. El grup que hi havia allotjat eren quasi tot noies i vam estar intercanviant impressions i rutes, va ser molt agradable. Pel que vaig veure el homestay està inclòs dins dels tours que s’inicien a Sapa, baixen caminar fins allà, dormen i al dia següent pujen de nou a Sapa per marxar (2days 1 night). Quan va tornar el sr.X ens vam dutxar i vam iniciar la nostra ruta particular.

No era gaire diferent de les que feien els que anaven amb tour o amb guia, però ens va donar més llibertat, vam anar a parar a una aldea, caminarem entre camps d’arròs i boscs de bambú, va ser entretinguda!!

Durant tot el camí, veiés molts turistes arreu on anaves, això ens va decepcionar una mica, cada dues passes (o una mica mes) et trobaves a nenes que intentaven vendret alguns cosa, i nenes que no tenien ni els 6 anys!! Posant cara trista i la veu també per fer-te més ‘pena’ i acabar caient, has de ser molt ferm i dir que no!! Sinó et persegueixen fins allà on tu vagis.

A la foto següent veureu la meva “lluita” amb el búfal enmig d’un pont…si ja no confiava amb el pont,menys que ens aguantes als dos!! 😱😱😵

Acabada la ruta ja eren les 15h dinarem amb unes vistes també molt maques i de tornada a “casa” on vam trobar un nou grup. Hi havia una família de Madrid i vam estar compartint la nit amb ells, va ser molt xulo tot plegat.

Al dia següent tothom marxava de nou cap a Sapa, la nostra idea era estar-hi unes 3nits però malgrat el paisatge era molt maco, un cop vist tampoc hi havia molt a fer…Així que vam decidir tornar a Hanoi.

Les meves impressions i recomanacions:

  • Aneu per el vostre compte
  • Amb una nit allà n’hi ha prou
  • És nota ja la diferència de caràcter entre els nord-vietnamites i els sur-vietnamites, els del nord són més secs!
  • No us espereu no trobar a ningú!!

Rapidament vam agafar tren de tornada i al dia següent ja érem a Hanoi per marxar a l’altre punt de la ruta, Halong Bay.

Primeres impressions

Portem ja moltes hores de trajecte, hem marxat a les 15.30 i es mitjanit, mes avui al haver vaga a l’aeroport i hem anat més aviat del compte, portem des de les 10 per aeroports!!! Jejeje

Això fa que estem més cansats, però per l’altre hem conegut gent que fa el mateix destí i hem pogut compartir rutes! 😉

L’avió de passatgers és un A380 i és el mes gran del món, té dos pisos…ara que desgraciadament només hem pogut veure’n un! (Jiji) pero les pel.licules es veien molt bé, el menjar ha estat bo i tot.

Un cop arribats a Dubai l’escala ha estat de 3h però el vol s’ha fet molt pesat. A més hem arribat a Hanoi i teníem altre vol…realment el dia va ser mooolt però molt llarg.

Hanoi

Vam arribar (si escric en passat..ja han passat uns dies) al hotel cap allà a les 21 i va resultar que dormíem al mig del bullic!! Música a tope, gent per tot… Bé un dissabte com toca a una ciutat ja plena de gent de per si. Una ciutat crazy!!!

Al día següent vam descobrir la ciutat…és al.lucinant,la quantitat de motos que hi ha..amb 2,3 i fins i tot 4 persones a sobre,capses…bé tot el que no timagines…ells ho posen a sobre la moto. Nens petits, bebès enmig dels pares…i si, el casc gens homologat…no fan cas a cap ceda el pas..no paren no esperen…tan és així que creuant una avinguda, no em va veure un motorista i va caure al davant meu. Com que havia plogut doncs tot relliscava i …Em va saber greu, pero portava casc de picapedrer!!!#nohaydolor

Vam anar al museu de la guerra, impressionant el que la humanitat pot fer i el mal que ha fet. Vam passar per el Palau de la unificació, al mercat, la catedral de Notre-Dame, l’oficina de correus, l’òpera, la torre financera més alta de Saigon, ens van colar una foto per 2 cocos a 100.000 vnd…un total de 15km, que el Sr.X va fer sopegant en cada carrer!!😂😂

Al dia següent vam contractar amb Saigon Tourism l’excursió als Cu Chi Tunnels…I la veritat que molt bé, era una excursió de mig dia i no és la més barata, però tampoc la més cara,un grup de menys de 10 persones, la guia molt simpàtica.

Després vam dedicar la tarda a fer la reserva dels transports i el tour per el Mekong.

I fins aquí els dos primers dies…és fa difícil escriure cada dia, però en fi! Espero que tingueu una idea del que hem fet!;)

Vivim o desvivim del turisme?

La setmana passada, recordareu que havia d’anar a un esdeveniment a la plaça Vicenç Martorell, idó era una xerrada organitzada per Illencs a l’Espai Mallorca, sa xerrada versava sobre el turisme, els orígens i les seves conseqüències i sobretot relacionat amb el canvi climàtic.

Va ser una xerrada interessant, però no em va descobrir res nou, en tot cas que si seguim així, al 2100 no podrem sortir/entrar de l’illa perquè ja no hi haurà Aeroport, s’haurà enfonsat per sa pujada dels nivells de s’aigo.

No vull ferir a la mà que hem dona de menjar, perquè a ca meva SI que vivim del turisme, per mi viure té dos significats, conec molts que treballen en el sector turístic i per tant els seus ingressos provenen del turisme, però a la vegada que rebem més i més turistes cada any, uns 13 milions el 2016, el poder adquisitiu dels habitants va reduint-se i caient fins a un 4,5% els últims 6 anys,i això que hem estat la comunitat que desprès de la crisis s’ha recuperat més aviat i amb més força. És així dir, que tenim més turistes però nosaltres som més pobres.

Els residents encara que visquem o treballemen el sector comencen a estar cansats de tanta aglomeració que fins i tot hem vist cartells similars a aquest, desconec qui té la “cupa” i si n’hi ha, però el fet de que oferir més del que tenim, no crec que sigui bó.

No és normal és que per cada habitant hi hagi 12 turistes amb tot el que això implica en quant a recursos naturals, paisatgístic, hidràulics, etc. No podem aturar l’arribada de turistes, però potser si que cal prendre mesures dràstiques com ara, regularitzar els lloguers turístics, si no hi ha disponibilitat, vendran altre any, però no podem suportar més gent per els recursos que produïm.

No hi ha una solució única, es una lluita continua i ha de ser col·laborant entre les entitats públiques i provades, perquè a que volem que venguin? Si, clar que volem que venguin, però potser d’una manera més moderada. Hem de deixar de mirar el mèlic o sa guixa (com deim)per veure més enllà i el que volem que sigui la nostra terra d’aquí 20 anys, el malbaratament i les conseqüències avancen molt ràpidament, s’ha d’actuar des de ja.