Vivim o desvivim del turisme?

La setmana passada, recordareu que havia d’anar a un esdeveniment a la plaça Vicenç Martorell, idó era una xerrada organitzada per Illencs a l’Espai Mallorca, sa xerrada versava sobre el turisme, els orígens i les seves conseqüències i sobretot relacionat amb el canvi climàtic.

Va ser una xerrada interessant, però no em va descobrir res nou, en tot cas que si seguim així, al 2100 no podrem sortir/entrar de l’illa perquè ja no hi haurà Aeroport, s’haurà enfonsat per sa pujada dels nivells de s’aigo.

No vull ferir a la mà que hem dona de menjar, perquè a ca meva SI que vivim del turisme, per mi viure té dos significats, conec molts que treballen en el sector turístic i per tant els seus ingressos provenen del turisme, però a la vegada que rebem més i més turistes cada any, uns 13 milions el 2016, el poder adquisitiu dels habitants va reduint-se i caient fins a un 4,5% els últims 6 anys,i això que hem estat la comunitat que desprès de la crisis s’ha recuperat més aviat i amb més força. És així dir, que tenim més turistes però nosaltres som més pobres.

Els residents encara que visquem o treballemen el sector comencen a estar cansats de tanta aglomeració que fins i tot hem vist cartells similars a aquest, desconec qui té la “cupa” i si n’hi ha, però el fet de que oferir més del que tenim, no crec que sigui bó.

No és normal és que per cada habitant hi hagi 12 turistes amb tot el que això implica en quant a recursos naturals, paisatgístic, hidràulics, etc. No podem aturar l’arribada de turistes, però potser si que cal prendre mesures dràstiques com ara, regularitzar els lloguers turístics, si no hi ha disponibilitat, vendran altre any, però no podem suportar més gent per els recursos que produïm.

No hi ha una solució única, es una lluita continua i ha de ser col·laborant entre les entitats públiques i provades, perquè a que volem que venguin? Si, clar que volem que venguin, però potser d’una manera més moderada. Hem de deixar de mirar el mèlic o sa guixa (com deim)per veure més enllà i el que volem que sigui la nostra terra d’aquí 20 anys, el malbaratament i les conseqüències avancen molt ràpidament, s’ha d’actuar des de ja.

Anuncis