Hanoi (ultima parada)

Hola!!

Doncs l’arribada a Hanoi va anar prou bé, tant l’SpeedBoat com el bus i vam arribar cap allà a les 16h (Crec recordar) a l’Hotel.

A l’arribar a l’Hotel es van donar una benvinguda com mai (@hotelbuddyinn),ens van portar unes llimonades, ens van facilitar un mapa i ens van assenyalar allò que nosaltres volíem veure, tot molts simpàtics i l’habitació no tenia finestra però estava prou bé!!

Un cop deixades les bosses vam marxar a caminar fins arribar al llac, i allà vam dinar/berenar. Aquella tarda/ nit ens la vam dedicar a passejar per tendes i fer les compres (o casi totes) les que voliem. Ens vam asseure a un bar per contemplar el carrer i vam passar així l’estona, mirant la locura de la ciutat.

Al dia següent, vam decidir fer la ruta que la guia ens marcava però al nostre ritme i després de dinar ens vam adonar que molts museus tancaven a les 16! Ràpidament ens aproparem al museu de la pressó, va ser molt interessant i ens vam emportar un bon susto..ehh Sr X 😉

[ No sé li va ocórrer res més que amargar-se dins d’una cel.la i com que tenien maniquís per fer-ho més real..al passar per davant i veure’n un que es movia, em vaig assustar…jo i els altres del crit que vaig pegar!!😂😅😅😅]

Vam continuar la tarda descobrint la ciutat.

Hanoi és molt diferent de Ho Chi Minh (HCM), nse encara trobes les típiques dones venent de tot amb la bicicleta pel carrer, els comerços encara mantenen la divisió per carrers (a cada carrer hi ha un tipus de comerç, a un ferreteries, a altre i teixits, etc ) és com a més autèntic (o aquesta va ser la impressió, també he de dir que a HCM ens hi vam estar sols un dia) el que sí que em va agradar menys va ser el caràcter de la gent de Hanoi.

Aquella nit teníem entrades per el teatre de marionetes, bé no mata però és la seva cultura i dura menys d’una hora, per tant si no sabeu molt que fer és una bona manera de passar una hora.

Al dia següent, l’últim, vam agafar un taxi (no n’agafeu o pacteu preu! els taximetres no els hi funcionen!!!) Ens va portar fins al temple de la literatura i al museu de HCM. El temple de la literatura és ben maco, els jardins i tot, el museu bé és una mica abstracte, i nosaltres estàvem cansats tampoc li vam dedicar molt de temps. Al mausoleu no vam accedir entre altres coses perquè ja havien tancat i perquè jo amb shorts no podia entrar.

Per tornar a l’Hotel vam agafar de nou un altre taxi (més estafador que el primer si cal) i vam anar a dinar a un lloc recomanat per la guia. Després de dinar ens vam sentir bastant cansats i vam anar a descansar…

El sr. X marxava aquella nit així que férem maletes, anàrem a sopar i esperarem a que el vinguessin a buscar.

Jo marxava a la matinada cap a Hong Kong.

Anuncis

Primeres impressions

Portem ja moltes hores de trajecte, hem marxat a les 15.30 i es mitjanit, mes avui al haver vaga a l’aeroport i hem anat més aviat del compte, portem des de les 10 per aeroports!!! Jejeje

Això fa que estem més cansats, però per l’altre hem conegut gent que fa el mateix destí i hem pogut compartir rutes! 😉

L’avió de passatgers és un A380 i és el mes gran del món, té dos pisos…ara que desgraciadament només hem pogut veure’n un! (Jiji) pero les pel.licules es veien molt bé, el menjar ha estat bo i tot.

Un cop arribats a Dubai l’escala ha estat de 3h però el vol s’ha fet molt pesat. A més hem arribat a Hanoi i teníem altre vol…realment el dia va ser mooolt però molt llarg.

Hanoi

Vam arribar (si escric en passat..ja han passat uns dies) al hotel cap allà a les 21 i va resultar que dormíem al mig del bullic!! Música a tope, gent per tot… Bé un dissabte com toca a una ciutat ja plena de gent de per si. Una ciutat crazy!!!

Al día següent vam descobrir la ciutat…és al.lucinant,la quantitat de motos que hi ha..amb 2,3 i fins i tot 4 persones a sobre,capses…bé tot el que no timagines…ells ho posen a sobre la moto. Nens petits, bebès enmig dels pares…i si, el casc gens homologat…no fan cas a cap ceda el pas..no paren no esperen…tan és així que creuant una avinguda, no em va veure un motorista i va caure al davant meu. Com que havia plogut doncs tot relliscava i …Em va saber greu, pero portava casc de picapedrer!!!#nohaydolor

Vam anar al museu de la guerra, impressionant el que la humanitat pot fer i el mal que ha fet. Vam passar per el Palau de la unificació, al mercat, la catedral de Notre-Dame, l’oficina de correus, l’òpera, la torre financera més alta de Saigon, ens van colar una foto per 2 cocos a 100.000 vnd…un total de 15km, que el Sr.X va fer sopegant en cada carrer!!😂😂

Al dia següent vam contractar amb Saigon Tourism l’excursió als Cu Chi Tunnels…I la veritat que molt bé, era una excursió de mig dia i no és la més barata, però tampoc la més cara,un grup de menys de 10 persones, la guia molt simpàtica.

Després vam dedicar la tarda a fer la reserva dels transports i el tour per el Mekong.

I fins aquí els dos primers dies…és fa difícil escriure cada dia, però en fi! Espero que tingueu una idea del que hem fet!;)

Compte enrere

Si.. allò de 10,9,8,7….3,2 i 1!!!!! Això és el que hem queda per agafar les vacances!!! Ueueue (imagineu la flamenca del whassap Xfi)

10 dies per organitzar un viatge de 30!! JA! Bé qui diu organitzar…diu pensar en que m’emporto sobretot de roba i calçat perquè la bossa no pesi molt! Jejeje

maxresdefaultPerquè per primera vegada, viatjo sense saber on dormiré i quants dies estarem a cada lloc..això són influències del “partner” m’acompanya en aquesta aventura.

Sols sé on dormiré la 1ra i últims nit, la resta ho anirem fent i reservant a mesura que estiguem allà. (d’aquí també les ganes però també acollonida)

Per una banda, pens, si encara queden molts dies i per l’altre…l’estómac encueix per moments, nirvis, etc.

La meva intenció és explicar-vos 4 cosetes de planificació abans i durant el viatge. Bé que durant dependrà del wifi que trobi pel camí.

En el proper post, coses que consultar abans, check list a la maleta i la ruta que volem fer!

Juliol

Si tu, Juliol, perquè ens fas això?… fa 9 mesos que t’esperem.. i quan arribes ni ens ho deixes gaudir… tu que vens amb la calor, el soleiet, amb les ganes de festa, de platja, de xiringuito, de fer mil plans a l’aire lliure!! Perquè dures tan poquet!!?

No ens ho deixes gaudir, i la cupa no es tota teva… la ciutat va a un altre ritme i els que treballen en el sector turístic se cert que et maleeixen, però els que no hi treballem… també!! Ens enganyen dient que farem intensiva, que a les 15h ja pots marxar, que tens toooota la tarda per tu… però ja han passat 15 dies i sols hem tingut una o dues tardes plegats.

vacaciones-de-verano

Què no ens estimes? que no vols estar amb nosaltres? Podries semblar-te més al teu amic “Novembre” ell quan arriba, passa molt a poc a poc, i entre tu i jo, prefereixo mil juliols que novembres, soc més de la calor jo, ja em coneixes :p

Tothom diu que ja és estiu, i per la calor que fa és així, però per mi l’estiu es poder gaudir de tot el que he dit abans, i anant 1 cop a la platja, sincerament NO no es estiu!!!

La única il·lusió que tinc al juliol es perquè desprès ve el meu amic Agost!jejej i perquè durant el Juliol, es temps d’organitzar, planejar i desitjar les vacances tan esperades i merescudes que l’Agost i jo ens pegarem! 🙂

7-juliol-copia

Així que si us plau, fes els dies més llargs i les hores, passa més a poc a poc, i permetre’ns gaudir-te una miqueta més,si?

P.D: Hem falten hores per fer el que he de fer abans de que el teu amic Agost arribi! aaarrggg

Canvi d’armari

Si ahir va tocar fer canvi d’armari i fer “dissabte” , ara que en teoria hauria d’haver estat tancada davant l’ordinador fent un PAC però bé demà serà altre dia…

Fer el canvi de temporada no sols és un canvi d’armari, treure roba d’hivern i posar la d’estiu, és també posar una mica d’ordre a s’armari, treure les coses que no volem i posar les que ens fa ganes i il·lusions.. potser hauria de llegir a la Marie Kondo, aquesta tan famosa per organitzar bé les coses. Les mudances ajuden molt a fer neteja, en cada una d’elles et desprens de coses que no han estat d’utilitat els últims anys, d’allò que t’ha fet bossa però per peresa no ho has tirat,etc.

closet

Ens aferrem a les coses materials d’una manera casi exagerada, posam sentiments a camisetes, a sabates…sa camiseta d’aquell festival, ses sabates de concert, fins i tot ses braguetes de la sort!! Després ens costa molt desfernos d’aquestes coses perquè ho assimilam a oblidar el dia o el record, i això que avui en dia..ja tens record fotogràfic de tot els que fas (o casi tot).

Fa anys vaig caure que aquest sentiment està més arrelada en el hemisferi nord o el Mon capitalista/materialista…fa anys havia d’anar a fer una estada amb una ONG, finalment no vam poder-hi anar perquè els hi havien destrossat les cases…si ens passa això a noltros..no es recuperem..triguem mesos..i ells al dia següent ja estaven construint una de nova. Aquesta gent ha desenvolupat una capacitat de superació molt important i de desapego amb les coses materials brutals, potser hauríem de seguir els seus passos.

Organitzar m’ajuda, ajuda a pensar en que vull fer ara amb “l’espai” buit que he deixat, amb què ho vull omplir…amb nous somnis,aventures, viatges, escapades, tardes fent birres, mojitos a peu de platja… Ho vull omplir amb la gent que m’estim i que vull que estiguin al meu costat, vull disfrutar les aventures que ens deparen…

Com a “aventura” explicarvos que divendres, per exemple vaig anar per primer cop a un hindú.. i SI vaig menjar amb les mans!! AARRRRGGG va ser una experiència, no diré que vaig disfrutar però no va estar malament, ara ja sabré que he de fer si qualque dia no tenc cuberts! Jejej