Juliol

Si tu, Juliol, perquè ens fas això?… fa 9 mesos que t’esperem.. i quan arribes ni ens ho deixes gaudir… tu que vens amb la calor, el soleiet, amb les ganes de festa, de platja, de xiringuito, de fer mil plans a l’aire lliure!! Perquè dures tan poquet!!?

No ens ho deixes gaudir, i la cupa no es tota teva… la ciutat va a un altre ritme i els que treballen en el sector turístic se cert que et maleeixen, però els que no hi treballem… també!! Ens enganyen dient que farem intensiva, que a les 15h ja pots marxar, que tens toooota la tarda per tu… però ja han passat 15 dies i sols hem tingut una o dues tardes plegats.

vacaciones-de-verano

Què no ens estimes? que no vols estar amb nosaltres? Podries semblar-te més al teu amic “Novembre” ell quan arriba, passa molt a poc a poc, i entre tu i jo, prefereixo mil juliols que novembres, soc més de la calor jo, ja em coneixes :p

Tothom diu que ja és estiu, i per la calor que fa és així, però per mi l’estiu es poder gaudir de tot el que he dit abans, i anant 1 cop a la platja, sincerament NO no es estiu!!!

La única il·lusió que tinc al juliol es perquè desprès ve el meu amic Agost!jejej i perquè durant el Juliol, es temps d’organitzar, planejar i desitjar les vacances tan esperades i merescudes que l’Agost i jo ens pegarem! 🙂

7-juliol-copia

Així que si us plau, fes els dies més llargs i les hores, passa més a poc a poc, i permetre’ns gaudir-te una miqueta més,si?

P.D: Hem falten hores per fer el que he de fer abans de que el teu amic Agost arribi! aaarrggg

Anuncis

Vivim o desvivim del turisme?

La setmana passada, recordareu que havia d’anar a un esdeveniment a la plaça Vicenç Martorell, idó era una xerrada organitzada per Illencs a l’Espai Mallorca, sa xerrada versava sobre el turisme, els orígens i les seves conseqüències i sobretot relacionat amb el canvi climàtic.

Va ser una xerrada interessant, però no em va descobrir res nou, en tot cas que si seguim així, al 2100 no podrem sortir/entrar de l’illa perquè ja no hi haurà Aeroport, s’haurà enfonsat per sa pujada dels nivells de s’aigo.

No vull ferir a la mà que hem dona de menjar, perquè a ca meva SI que vivim del turisme, per mi viure té dos significats, conec molts que treballen en el sector turístic i per tant els seus ingressos provenen del turisme, però a la vegada que rebem més i més turistes cada any, uns 13 milions el 2016, el poder adquisitiu dels habitants va reduint-se i caient fins a un 4,5% els últims 6 anys,i això que hem estat la comunitat que desprès de la crisis s’ha recuperat més aviat i amb més força. És així dir, que tenim més turistes però nosaltres som més pobres.

Els residents encara que visquem o treballemen el sector comencen a estar cansats de tanta aglomeració que fins i tot hem vist cartells similars a aquest, desconec qui té la “cupa” i si n’hi ha, però el fet de que oferir més del que tenim, no crec que sigui bó.

No és normal és que per cada habitant hi hagi 12 turistes amb tot el que això implica en quant a recursos naturals, paisatgístic, hidràulics, etc. No podem aturar l’arribada de turistes, però potser si que cal prendre mesures dràstiques com ara, regularitzar els lloguers turístics, si no hi ha disponibilitat, vendran altre any, però no podem suportar més gent per els recursos que produïm.

No hi ha una solució única, es una lluita continua i ha de ser col·laborant entre les entitats públiques i provades, perquè a que volem que venguin? Si, clar que volem que venguin, però potser d’una manera més moderada. Hem de deixar de mirar el mèlic o sa guixa (com deim)per veure més enllà i el que volem que sigui la nostra terra d’aquí 20 anys, el malbaratament i les conseqüències avancen molt ràpidament, s’ha d’actuar des de ja.

Què ens ofereix Barcelona?

Desprès del cap de setmana passat.. aquesta setmana he estat molt més animada, he sortit de la “madriguera” i he (hem organitzat un cap de setmana rodó!

Divendres ens van convidar a una BBQ a la tarda, rodejats de companys de feina, semblava la ONU (Canadencs, Indis, Pakistans, Xilens, de SriLanka, Catalans, Madrilenys…creuar cultures et fa créixer en tots els aspectes), tot plegat però ens ho vam passar super bé. Vaig descobrir que Barcelona té molts racons que em pot donar a conèixer, encara queden casetes enmig dels grans blocs, encara queden postes de sols màgiques en un mar de d’edificis…sí, hi ha gent que té sort! Però també em va donar esperança per poder trobar el meu racó.

dig

Dissabte, tal domingueros, vam marxar cap a Girona, feien el temps de flors, abans però vam parar a dinar a Hostalric, un poble molt maco per cert, amb un castell emmurallat, llàstima no haver tingut més temps per descobrir-ho…

Girona, bé sempre encanta i enamora, és una ciutat màgica que vam acordar que ens agradaria descobrir més a poc a poc, estava plena de gent, massa i tot, però era normal, el primer dia de Temps de flors i en dissabte! Feia un dia de platja, tot s’ha de dir, però vam disfrutar caminant per els carrers.

sdr

I per acabar i arredonir el finde, avui de celebració, un amic donava la benvinguda als 30 i ho feia a un parc de Barcelona,hem acabat dinant allà tots, ell era el vincle entre tots, però es tan guapo conèixer gent nova, o del no res, establir una conversa amb un desconegut completament! M’encanta aquesta sensació! cof

Com deia, Barcelona encara té moltes coses que ensenyar-me, i ara ja començo a pensar en el poc temps que em queda (sense agobios eh) però no vull perdrem cap sabor d’aquesta gran i petita Barcelona.sdr