Canvi d’armari

Si ahir va tocar fer canvi d’armari i fer “dissabte” , ara que en teoria hauria d’haver estat tancada davant l’ordinador fent un PAC però bé demà serà altre dia…

Fer el canvi de temporada no sols és un canvi d’armari, treure roba d’hivern i posar la d’estiu, és també posar una mica d’ordre a s’armari, treure les coses que no volem i posar les que ens fa ganes i il·lusions.. potser hauria de llegir a la Marie Kondo, aquesta tan famosa per organitzar bé les coses. Les mudances ajuden molt a fer neteja, en cada una d’elles et desprens de coses que no han estat d’utilitat els últims anys, d’allò que t’ha fet bossa però per peresa no ho has tirat,etc.

closet

Ens aferrem a les coses materials d’una manera casi exagerada, posam sentiments a camisetes, a sabates…sa camiseta d’aquell festival, ses sabates de concert, fins i tot ses braguetes de la sort!! Després ens costa molt desfernos d’aquestes coses perquè ho assimilam a oblidar el dia o el record, i això que avui en dia..ja tens record fotogràfic de tot els que fas (o casi tot).

Fa anys vaig caure que aquest sentiment està més arrelada en el hemisferi nord o el Mon capitalista/materialista…fa anys havia d’anar a fer una estada amb una ONG, finalment no vam poder-hi anar perquè els hi havien destrossat les cases…si ens passa això a noltros..no es recuperem..triguem mesos..i ells al dia següent ja estaven construint una de nova. Aquesta gent ha desenvolupat una capacitat de superació molt important i de desapego amb les coses materials brutals, potser hauríem de seguir els seus passos.

Organitzar m’ajuda, ajuda a pensar en que vull fer ara amb “l’espai” buit que he deixat, amb què ho vull omplir…amb nous somnis,aventures, viatges, escapades, tardes fent birres, mojitos a peu de platja… Ho vull omplir amb la gent que m’estim i que vull que estiguin al meu costat, vull disfrutar les aventures que ens deparen…

Com a “aventura” explicarvos que divendres, per exemple vaig anar per primer cop a un hindú.. i SI vaig menjar amb les mans!! AARRRRGGG va ser una experiència, no diré que vaig disfrutar però no va estar malament, ara ja sabré que he de fer si qualque dia no tenc cuberts! Jejej

Anuncis

Vivim o desvivim del turisme?

La setmana passada, recordareu que havia d’anar a un esdeveniment a la plaça Vicenç Martorell, idó era una xerrada organitzada per Illencs a l’Espai Mallorca, sa xerrada versava sobre el turisme, els orígens i les seves conseqüències i sobretot relacionat amb el canvi climàtic.

Va ser una xerrada interessant, però no em va descobrir res nou, en tot cas que si seguim així, al 2100 no podrem sortir/entrar de l’illa perquè ja no hi haurà Aeroport, s’haurà enfonsat per sa pujada dels nivells de s’aigo.

No vull ferir a la mà que hem dona de menjar, perquè a ca meva SI que vivim del turisme, per mi viure té dos significats, conec molts que treballen en el sector turístic i per tant els seus ingressos provenen del turisme, però a la vegada que rebem més i més turistes cada any, uns 13 milions el 2016, el poder adquisitiu dels habitants va reduint-se i caient fins a un 4,5% els últims 6 anys,i això que hem estat la comunitat que desprès de la crisis s’ha recuperat més aviat i amb més força. És així dir, que tenim més turistes però nosaltres som més pobres.

Els residents encara que visquem o treballemen el sector comencen a estar cansats de tanta aglomeració que fins i tot hem vist cartells similars a aquest, desconec qui té la “cupa” i si n’hi ha, però el fet de que oferir més del que tenim, no crec que sigui bó.

No és normal és que per cada habitant hi hagi 12 turistes amb tot el que això implica en quant a recursos naturals, paisatgístic, hidràulics, etc. No podem aturar l’arribada de turistes, però potser si que cal prendre mesures dràstiques com ara, regularitzar els lloguers turístics, si no hi ha disponibilitat, vendran altre any, però no podem suportar més gent per els recursos que produïm.

No hi ha una solució única, es una lluita continua i ha de ser col·laborant entre les entitats públiques i provades, perquè a que volem que venguin? Si, clar que volem que venguin, però potser d’una manera més moderada. Hem de deixar de mirar el mèlic o sa guixa (com deim)per veure més enllà i el que volem que sigui la nostra terra d’aquí 20 anys, el malbaratament i les conseqüències avancen molt ràpidament, s’ha d’actuar des de ja.

Què ens ofereix Barcelona?

Desprès del cap de setmana passat.. aquesta setmana he estat molt més animada, he sortit de la “madriguera” i he (hem organitzat un cap de setmana rodó!

Divendres ens van convidar a una BBQ a la tarda, rodejats de companys de feina, semblava la ONU (Canadencs, Indis, Pakistans, Xilens, de SriLanka, Catalans, Madrilenys…creuar cultures et fa créixer en tots els aspectes), tot plegat però ens ho vam passar super bé. Vaig descobrir que Barcelona té molts racons que em pot donar a conèixer, encara queden casetes enmig dels grans blocs, encara queden postes de sols màgiques en un mar de d’edificis…sí, hi ha gent que té sort! Però també em va donar esperança per poder trobar el meu racó.

dig

Dissabte, tal domingueros, vam marxar cap a Girona, feien el temps de flors, abans però vam parar a dinar a Hostalric, un poble molt maco per cert, amb un castell emmurallat, llàstima no haver tingut més temps per descobrir-ho…

Girona, bé sempre encanta i enamora, és una ciutat màgica que vam acordar que ens agradaria descobrir més a poc a poc, estava plena de gent, massa i tot, però era normal, el primer dia de Temps de flors i en dissabte! Feia un dia de platja, tot s’ha de dir, però vam disfrutar caminant per els carrers.

sdr

I per acabar i arredonir el finde, avui de celebració, un amic donava la benvinguda als 30 i ho feia a un parc de Barcelona,hem acabat dinant allà tots, ell era el vincle entre tots, però es tan guapo conèixer gent nova, o del no res, establir una conversa amb un desconegut completament! M’encanta aquesta sensació! cof

Com deia, Barcelona encara té moltes coses que ensenyar-me, i ara ja començo a pensar en el poc temps que em queda (sense agobios eh) però no vull perdrem cap sabor d’aquesta gran i petita Barcelona.sdr

Avui hem sento bé!

Per primer cop casi a la meva vida he fet una cosa sola, si, si no us espanteu, he fet algunes coses sola..segur, potser ara no les recordo, però el cas es que sempre he dit que hem costava anar a fer un cafè sola o passejar sola, etc. Clar que abans ja ho havia fet, però sempre era mentre esperava algú o per fer temps, i avui, he seguit els consells i he dit perquè no?

Ha estat molt agradable i m’ha fet sentir molt bé [objectiu aconseguit ✔], el bar no tenia res d’especial, però m’ha alimentat. No tenia terrassa així que quan he acabat he dit ves a buscar el sol, que fa un gran dia!

He anat al Parc de l’Espanya Industrial m’he assentat i au, a “perdre” el temps!

Bé qui diu perdre el temps, diu aprofitar-lo d’altre manera…he respirat el sol, la llum (si no tenc terrassa, se nota no? 😉) i he llegit un llibre que fa molt de temps tenia pendent.

El llibre es diu “Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys” de la Llucia Ramis, altre mallorquina com jo, només he llegit unes pàgines però i sembla fet per mi… tinc 30 anys, visc a Barcelona, i m’ha passat una cosa curiosa, al llibre parla d’una plaça Vicenç Martorell, quan ho he llegit he dit “has de buscar-la i anar-hi, a mem si t’estàs perdent coses!!” i al arribar a casa en nostre amic facebook va i em recomana un esdeveniment que es farà la propera setmana a la mateixa plaça…és o no és una coincidència!! He d’anar al evento si o si, vamos, només per aquesta casualitat ja sé cert que valdrà la pena!! jejejeje

El cas, que avui he fet dues grans passes: 1 fer alguna cosa sola i sentir-me bé, començar a escriure les meves memòries! jajajaja

No sé de que anirà tot això, no pretenc donar ni consells de maquillatge, perruqueria, ni fer crítiques literàries, ni politiques, sinó d’expressar el que sento i penso del que em passa i passa al meu voltant. Potser m’arrepentiré d’això i mataré a una gran amiga, però qui no risca no pisca no?