TRINITAT

Dia 9 al 12 – 21- 24.11.18

Per mi… un lloc molt especial! Ens van recollir un taxi de 6 persones, 6 dones!  Dues altres espanyoles i dues Holandeses! Pel camí fèiem una parada a nes Nicho, un parc Natural… el camí amb el cotxe va ser molt divertit, música a tope (si, reggeton), paisatges molts verds…

El Nicho, pertany al Parc Nacional Tope de Collantes i té molts salts d’aigua que formen com unes piscines dins de serra. Amb una guia gratuïta hem fet una volta per es parc i desprès ens van donar un temps per banyar-mos…no m’he banyat en aigo tan gelada!!  OMG!!

A Trinitat mos allotjàvem a casa de na Conchita, la vam trobar a sa guia i vam telefonar des de Cienfuegos… tot una experiència també telefonar des de una cabina pública!

En aquell moment no hi era, però sa mare ens va atendre la mar de bé. Na Conchita es mestre retirada i col·labora amb un centre de joves mares que no tenen recursos.

Ses espanyoles des cotxo mos van comentar que es feia un free-tour a peu per Trinidad a les 16h, i cap allà que anàrem. Vam estar casi 3hores!!  No perquè sigui gran, sinó bé entre es tour, explicava anècdotes, feia recomanacions, desprès va començar a ploure i ens vam refugiar a un bar, i allà li férem tota classe de preguntes! jajaja

Passejant vam trobar una agència “Cubatour” i vam demanar per els tours que oferien, i vam decidir reservar el “Valle de los Ingenios” per fer l’ondemà.

Per sopar vam anar al CUBITA, un dels restaurant de la llista que havia fet n’Àngels la nit anterior, de recomanacions tant de guies, com per internet o de gent que havia estat a Trinitat.  

Com deia, Trinitat va ser el nostre lloc per excel·lència!  

L’excursió que férem per es Valle, bé, un poc para per lo que realment va ser, poc guia, i poca xixa, i crec que es lloc dona per molt!  Es espectacular lo que tenen, super verd tot! S’excursió consistia en visitar diferents finques de gent amb poder, es a dir, Espanyols que van anar a conquistar-ho tot! jejeje

Ens ensenyaren on cultivàvem i com produïen canya de sucre, com va haver més de 11.000 esclaus només en aquella zona, i en aquest cas, sí que ens explicaren un poc, sa vida d’un exclau, que se’ls permetia fer i no fer. Vam visitar altres tres finques i després ens dugueren a dinar a un restaurant!  Va ser divertit perquè vam xerrar amb els altres membres del grup (érem un autobús d’unes 10-12 persones) i vam compartir experiències. Després de dinar ens dugueren a una tenda de ceràmica, i allà comprarem es tassonets d’un dels còctels més bons que he provat, la “Canchanchara”.

Aquell vespre vam decidir deixar de fer dieta blanda, i anàrem a fer una copa i a veure es truiet, no mos volíem perdre res!

Es des free-tour, es jove, mos recomanà un bareto, on feien coctels a 1,50CUC! Cap allà que anàrem! jajaja trobarem un “relacions públiques” de pan i moja, i un cambrer la mar de simpàtic, a banda de que tota sa seva clientela era femina! jajajajaj

En Michael (relacions públiques) aturava a tots es grups de dones, parelles, a tothom per intentar que entressin al bar, bé entrar, no tenia puesto, t’havies de seure damunt dos caixons i a damunt s’acera!  Allà vam trobar unes catalanes que havien quedat al bar per trobar-se amb altre gent, total que diguérem d’anar a sopar tots, però el bar que ens van recomanar, a ells els va parèixer car, així que ens vam dividir.

I anàrem a “La Guitarra mia” i per fi menjarem un arròs a la cubana!! jajajajaj super super bo!!

En acabar, ens havien dit, en Michael, d’un bar per ballar salsa, “El rincón de la Salsa” i vaig disfrutar… sobretot de veure ballar!  Es vera que és un bar, on els cubans van per treure als estrangers a ballar! La música era en directe, un grup de joves, i cantàvem super be!  Vam comprar es CD i tot! 🙂

Vam escoltar dos grups, no aturava d’entrar gent! I va ser quan a davant nostro, a nes sofas, hi havia un grup de joves, un se va apropar i me va demanar si podia ballar, amb el permís de n’Angels, vaig dir que si!  no vaig poder aturar de riure! te fan sentir com si en sapiguesis i tot! I te treu un, i venen més! Si vols, no atures de ballar!! una suada! entre els nirvis i es ballar, i ses voltes, menos mal que no havia begut molt! jajajaja Tenen molta paciència, t’ensenyen, te guien… m’ho vaig passar super bé!

No vam estar gaire més perquè l’ondemà teniem una excursió contractada a les 9h!

A les 9h mos va recollir un jove i anarem a peu fins allà on havia de venir es carro, amb es que fèiem excursió. Vam dir de fer-la en carro, perquè en cavall ja ho havíem fet, però no ho recoman gens!!! Vaig acabar amb es cul fet pols, perquè es carro no té ni un cuixinet per posar es cul, i te pots imaginar si sa carretera comarcal està malament, un camí en mig des bosc com esta!! Ple de pedres, i bonys i forats, i a cada un, un cop a n’es cul!

S’excursió, com a totes, inclouen “atraccions” perquè compris o consumesquis, una per veure com es feia es jugo de canya de sucre, altre com es feia es cafè, i per fí, una cascada la Janira. S’aigo de sa cascada, on també feia com una piscina, no era tan freda com sa des NICHO i jo mi vaig banyar!  Anàvem preparades amb recanvi de roba i tal, però hi havia un munté de gent i no va ser tan guai.

Allà mos trobarem a un grup d’espanyols, que jo sincerament, els vaig veure a sa platja de Cienfuegos dos dies anteriors, i vam dir de trobar-mos es vespre tots (també hi havia dues dones d’Andalusia) per fer uns beures.

Es vespre, anàrem a fer un mojito a s’escalinata de “La casa de la Música” i desprès a sopar al “Paladar Colonial”, va estar bé, vam sopar a un balconet, però també va ser el restaurant més car de tots!

Desprès tornarem a veure en Michael i fèrem un Mojito i Canchanchara allà amb ells. A les 12h, quan tancaven, un d’ells cambrers ens va acompanyar fins a La Cueva una discoteca, que com el nom diu, està dins una Cova. I anàrem en divendres i allà hi havia una condensació.. que te caien gotes des sostre!  Allà trobarem al grup d’espanyols, i bé no vam aturar de ballar, amb un amb altres, cubans, espanyols, fins que a les 3 sa discoteca va tancar…volíem seguir d’after però… no en vam trobar cap!! jaajjaja

Al dia següent mos ho prenguérem amb calma, feia 10 dies que ens despertàvem amb despertador i per un dia el vam aturar. Desprès de berenar, reservarem es resort de “Cayo Santa María i anàrem cap a sa platja. Quan vam anar a dinar, ens tornarem a trobar als espanyols, i vam dinar plegats! Vam dir de sopar tots plegats, i de compartir taxi fins a Santa Clara al dia següent que noltros anàvem també cap allà.

Com cada vespre, ja era tradició, vam fer uns beures a nes nostre bar abans d’anar a sopar. Anàrem a sa pizzeria (on es vespre abans havíem fet el resopon! jajaja) no va ser molt allà però molt barata!  Desprès tots pujaren a la Cueva altre vegada però noltros vam dir de anar a dir adéu a nen Michael i en Marlon, ja que l’ondemà de prest ja partíem cap a Santa Clara.

No sé com expressar sa sensació que vaig tenir quan els vaig dir adeu i vaig saber que no els tornaria a veure, aquells 3 dies tan intensos, s’havien convertit en part de família, havíem xerrat molt, explicat moltes coses, que volien fer allà, quins plans tenien, ses seves vides… Eren molt joves, i algun d’ells un sentiment sobre-protector cap a sa seva família, sobretot la mare, fills de families desestructurades que fan lo que poden per tirar envant!

Aquell vespre, no vam tancar la Cueva, però casi casi!

CIENFUEGOS

Dia 7 i 8 – 19 i 20.11.18

El viatge de VIñales a Cienfuegos crec que va ser un dels més llargs… vam compartir el taxi amb una parella fins a Playa Larga cosa que va fer incrementar la durada en cotxe!

Un cop a Cienfuegos anàrem a Casa Manolo va ser molt simpàtic amb noltros, ens va explicar tot molt bé i ens va recomanar llocs també ens va ajudar amb el taxi d’anada cap a la propera parada.

Un cop arribades, anàrem a treure duros i a comprar tarjes per conectar-nos a Internet. Sa veritat que vam trobar tot un poc tancat, i molt vell (sí, si Cuba ho és) però ens digueren que estaven fent reformes a molts llocs, perquè segons teníem entès era una ciutat amb molt d’ambient nocturn. Té costa, i té una espècie de Malecon, així que com que vam dinar tard, vam anar caminant fins a la punta, per tornar agafarem un Bici-Taxi.. i casi tenim trifulca per regatejar el preu!!  El de l’hostal ens havia dit un preu i allà ens deien altre, molt superior… i vamos la que se montó!

Al dia següent i de ben prest, anarem cap a sa platja perquè voliem bucetjar enmig de la mar, vam fer Snorkel. Desprès ens havien dit que podíem veure els dofins, però quan demanarem el preu, era super car i era una especie de “Maryneland” i vam decidir que no era com voliem veure’ls.

Vam anar cap a sa platja, i vam estar allà fins a s’hora pactada amb el Taxi. Soparem i a casa!

VIÑALES


Dia 4 – 16.11.18

Aquest dematí partíem cap a Viñales!  No confiàvem en berenar, però quan ens vam despertar, na Tania, sa nostra casera ens havia preparat un berenar! Hem estat llarga estona xerrant amb ella. Aquesta dona, tenia un restaurant a Cuba, també va anar a fora a emprendre, però suposo que el destí la degué fer tornar a Cuba.

Teníem el bus a les 11 però ens van recomanar anar-ho 1h abans, i menos mal!  S’estació un caos, havíem de fer el check-in, i ens vam posar a sa coa, allò no avançava, i com que hi havia busos abans, vam esperar, en això que son les 11h, el bus a davant sa porta, ningú havia dit res, i tothom s’estava impacientant! Sort de na Jangels que va tenir sa gran idea de comprar un bocata per si de cas!!  Sinó, una famada, perquè arribàvem a les 15.30h!!

En arribar, bé, va ser un moment super agobiant!  No te deixaven sortir des bus, era rollo paparazzi però a saco… ofertant allotjament, te posaven sa seva tarjeta davant sa cara.. una sensació molt negativa vam trobar!

Vam veure es nostres noms en un cartell (com a ses pelis eejeje) i mos va acompanyar fins ac a nostra!  Una casa de 4 habitacions per llogar, amb terrasseta adalt i a s’entrada. S’habitació tenia 2 llits grans, un banyo moolt gran!  Realment estava super be!  Sa dona mos va explicar es tema de ses excursions, des dinars i sopars, i tal. Aquell vespre si que vam sopar allà (un buffet: frijoles, ensalada, arroç, sopa, atun.. bé super bo)

Vam canviar-nos i fer una volta per allà!  Abans però vam fer l’encàrrec de veure a na Tati, família on s’havia allotjat una amiga. Mare meva!  Quina llàstima no haver-nos allotjats a casa na Tati. Era una casa molt humil, però l’amor i pau d’aquella casa, no el vaig respirar a cap altre lloc!  Era com sentir-te a casa!  Van ser super agradables amb noltros, ens van recomanar una professora de ball, un restaurant, sa casa de Cienfuegos, bé, ens va acollir a casa seva com a dues més!  Però clar, noltros ja havíem acordat amb na Myladis quedar a casa seva.

Viñales et dona una altre sensació, un bon rotllo, nse va ser molt molt xulo! I això que només feia unes hores que hi érem!!  Na Tati va ajudar molt a n’aquesta sensació!!!

Dia 5 – 17.11.18

A les 9 mos venien a cercar per començar s’excursió…així que vam berenar a les 8h. Teníem ous revueltos,, pa, mantequilla..sucs…bé de tot!

A les 9h va venir un jove que ens va dur fins a ses afores, fins on eren els cavalls per fer s’excursió per es vall de Viñales.

Allà haguérem d’esperar un poc a altre parella, érem 4, noltros dues, i altre parella de francesos!  Aquesta altre parella d’americans (crec recordar) quan van arribar, va resultar que volien fer s’excursió a peu no amb cavalls. No vegis sa cara des genet.. sa cagava amb tot!! Així que van haver de decidir dividir-se, un a peu amb ells dos, i l’altre a cavall amb noltros 4. Es nostre genet, era en José Luis.

Mos va repartir es cavalls entre noltros, es meu li deia “Niño, i a n’Angels “Pequeño” que de petit no tenia res! Era ben gran!! Jejej Sa veritat es que es cavalls se van portar molt bé! En José Luis era molt xistos i tot d’una vam fer bones migues!

El paisatge es molt guapo i molt sorprenent, tenint en compte que veníem de l’Havana. Unes muntanyes molt curioses, son molt parescudes a ses de Vietnam, però enlloc de dins aigua doncs a sa terra.

Mos van dur a una plantació de tabac, explicant-nos tot es seu procés de fabricació i mos van deixar provar un puro fet seu. Desprès vam escoltar com feien es cafè, mel i es ron. Es guia que ens ho explicava, era molt atractiu, però no vam pensar en fer una foto per poder ensenyar els encants cubans! Jejejej

Va ser molt bon dia! Super divertit! En acabar vam decidir anar a dinar tots 6 (4 que anàvem amb cavalls i 2 a peu). Anàrem a ses 3Jotas, restaurant espanyol, calamars arrebossats, croquetes, etc. Va ser tot molt bo, però creiem que alguna cosa mos va caure malament. Des d’aquell dia vam patir de panxa durant 5 dies!!

Desprès de descansar un poc, a les 18h teníem una classe de salsa que na Taty mos havia cercat! Sa professora mos va venir a cercar i mos va dur a ca seva, una casa molt humil, sa mare rondava per allà també!  Vam estar 1h ballant!! 

Desprès vam anar a carregar piles a Los Campesinos, un restaurant recomanat també per na Taty. Com que no mos trobàvem molt bé, vam demanar un pollo al carbó i  mos ho van servir amb mil tipus d’arrossos! Cada dissabte fan com una verbena a nes poble! N’ Àngels no se trobava molt bé i va quedar, però jo vaig voler fer una volta. M’esperava trobar música més cubana, i em vaig trobar reggetton i del xungo!  Havia xiringuitos que oferien beures i hi havia taules per seure, gent que ballava!  Vaig fer una volta i anar a dormir! L’endemà teníem altre excursió preparada.

Dia 6 – 18.11.18 – Cayo Jutía

Es taxi el vam acordar a les 9h, mos vam dur un tupper de ses sobres des vespre per dinar, perquè no sabíem que hi hauria allà. El taxi no anàvem soles, sinó que ens acompanyaven uns italians!  Mare meva!!  No se pot ser més soso a n’aquesta vida! Es taxista cantant, posant música, i ells tot el rato queixant-se de sa música…si no t’agrada que esperaves trobar-te a Cuba!  

Quan vam arribar, desprès de casi 2h de viatge!!  Mos havien dit que arribant i caminant cap a l’esquerra trobarien una platja on se podien trobar estrelles de mar. Així que cap allà anàrem…però caminar que caminaràs..i cansades vam decidir aturar-nos a un lloc on només érem noltros! Desprès de dinar, vam veure que feien excursions per anar a veure-les però com que el camí de tornada era llarg i a les 16h havíem de tornar, pues no teníem temps per fer-la!

Va ser un dia de relax super xulo, totes soles, s’aigo teba, ni freda ni calenta, vam menjar amb cupinyes perquè no havíem agafat cuberts! Jajajja Férem un coco contemplant la mar, blava turquesa… algo moguda perquè havia entrar un frente frio! Jajaja que vamos, era baixar de 30º a 27º!! Jejeje

Allotjaments i restaurants:

Casa El Balcón: Guia Trotamundos, no la recoman si voleu trobar sa essència cubana. 40CUC/nit
Casa Tati: latati@nauta.cu
Adreça:  Calle Mongo Coro edificio 1 apartamento 2 (detrás de la gasolinera CUPET)
Preu: 25 CUC/nit/habitació + 5 CUC/persona/ esmorzar


Restaurantes:
Bar de Tapas 3J (tres jotas: Preu entre 6-20 CUC–> Guia trotamundos
El Campesino: Per 10 CUC menjaven tres persones! Ens va sobrar i vam haver de dir que no a moltes coses, de per sí ja et porten sopa, i desprès amb lo que demanis, mil tipus d’arroç. Recomanat per Taty
Dulce Vida: Just davant sa plaça, molt bé, però no vam poder menjar res més que una focaccia a secas, la panxa encara ens jugava males passades.

HAVANA

Si, ja fa un mes que vam partir, però no he tingut l’oportunitat de asseure i reviure aquest gran viatge! Durant aquest viatge he anat fent un diari que intentaré retransmetre en la mesura del possible.

Dia 0 – 12.11.2018

Es vol va ser bastant tranquil tenint en compte que teníem al costat jugadors de la selecció de la república dominicana que anaven a jugar a Cuba (ara bé tots vivien a Espanya!)..vam arribar a l’Habana a les 20:20h… no va ser fins casi ben bé 2 hores que no sortíem per la porta on ens esperava la mare d’una amiga de Cala Ratjada. Allà va ser on vam veure quin era el ritme cubà del que tothom parla! 

En arribar a casa, vam estar xerrant amb sa dona on vam estar allotjats [Casa Tania] i vam anar a dormir prest, perquè el dia següent havíem quedat a les 7 des dematí!

Dia 1 -13.12.2018

A les 7h mos havien “citat” per berenar a ca seva (Ivon, mare de la amiga). Per berenar ens vam trobar: un bol amb fruita: plàtan, pinya, cafè (expresso i sense llet, desprès vam veure que llet en tenen poca…) i 2 ous fregits!! TOMA YAA!!!  Això si que es començar es dia bé! Jejeje Tot va ser molt bo!

N’ Ivon mos explicava que hi ha dos tipos de llicència per llogar una habitació a cases particulars actualment, i que ella ara només pot llogar a cubans, així que tenia dues professores que havien vingut per un congrés allotjades a ca seva, i ens van tractar com a unes més de casa seva. Vam estar xerrant a casa cada àpat que férem a ca n’Ivon.

Damunt les 10h (casi 3h desprès!!) vam decidir anar a comprar targeta per dir que havíem arribat i canviar dobers. Amb això, que mirant i xerrant, mos vam “perdre”  i… això va ser sa nostra perdició!!!

El tio no riu ni a la de tres!!


Vam trobar un jove en Rafael, era equatorià i cubà, li vam demanar on podríem trobar sa tenda per comprar i BONOOO no se va desferrar en tot lo dia! Mos va acompanyar per tot i a una velocitat impressionant!  Fins i tot me vaig escaldar!!  Vam visitar es carreró de Hammel, després altre carreró d’una cooperativa artesanal que treballaven es ferro i tal, mos aturarem a fer es nostro primer mojito! J També vam veure sa Catedral, sa Plaza de las Armas, es Capitolio i es Malecon , en resum tota havana vieja en temps record.

Amb en Rafael vam quedar el dia següent per anar a ballar i per fer una volta amb es cotxo d’època, però per aquell dia va ser suficient i vam decidir anar a descansar. A les 19.30h havíem quedat per sopar a casa de na Ivon. Pensàvem que soparíem tots plegats, però no va ser així, només érem noltros dues que sopàvem!  Mos va fer arròs amb camarons (gambes allà), però sa gent no va aturar d’entrar i sortir d’aquella cuina, sa seva filla, ses professores que s’allotjaven, es seu homo…expressions com “ Me entiendes… Ya tu sabe”  van ser ses més sonades!  Vam riure una bona estona!  Na Ivon es total!  Totes elles son d’armas tomar! Mos contava histories de quan ses seves filles estudiaven, i bé!  Mare meveta!! Tot ella era divertit, els gestos, sa mirada! Mou els ulls com na Marujita Diaz! Jejejej

Dia 2 – 14.11.18

L’endemà tornarem a casa de la Ivon per berenar, això si, vam dormir un poquet més! Aquesta vegada es menú va ser un bocata de jamón i formatge!  Es troços feien un dit de gruixat!! Jejeje allà se venen per peces, no llescats com aquí!! Vam tarda casi 1 hora en sortir d’aquella casa, xerrant i cotorrejant!

Vam tornar a baixar a l’Havana vieja a peu!  Vam anar a visitar el Museu de la Revolució i tornar a voltejar altre vegada, entrarem a sa Fototeca de Cuba, a un mercadet de llibres antics que havíem vist de lluny es dia anterior, arribarem a sa Plaza vieja, vam entrar per totes ses tendetes que vérem, etc.

Per dinar, vam tirar de guia i acabarem a una trattoria que feia cap de cantó a un carreronet!  Va ser boníssim!!  No m’ho esperava mai!  Es cambrers a més molt simpàtics i amables amb tothom!

Amb tot això se mos feren les 15h, hora on en teoria havíem quedat per anar a Ballar a la Casa de la Música amb en Rafael, però vam decidir no anar-hi, ja que es vespre havíem quedat per sopar i tal, i se mos feia una muntanya! L’avisarem com vam poder!

Vam decidir anar a descansar un poc, dúiem encara algo de jetlag! Mos va costar molt despertar-nos però havíem quedat per anar a sopar i bé férem un esforç tremendo!  Menú…pollastre amb arròs! J  i desprès de sopar na Neylen (sa filla) mos havia de dur a sa Fabrica del Arte. Per anar cap allà, ella va aturar a un cotxe i sort que anàvem amb ella, perquè era lluny i no crec que haguéssim arribat!  Quan arribem a sa porta, estava tancat! Es taxista mos va dur desprès a altre bar, el Kingbar i res, férem uns beures i desprès anàrem a sa discoteca, (era bar, restaurant, disco tot en un)! No férem molt tard, però tornarem a peu!! Jajajajaj

Dia 3  – 15.11.18

És el darrer dia a Havana i vam dir de fer sa nostra, fa dos dies que havíem arribat i entre uns i altres no te deixen fer res!!  Vam dir d’anar a berenar a fora, i vam veure per Internet o sa guia, al Birki que feien berenars, va ser boníssim!!  Desprès de berenar, vam tornar a nes Capitolio on es lloguen els cotxes d’època!  Vam llogar un Pontiac del 56 descapotable i de color rosa!! Tot i que es dia no acompanyava (feia mal temps, vent) i per tant no vam poder fer es Malecón, ens ho vam passar molt bé!  Vam fer el tour, fins a la plaça de la Revolució i hem tengut de tot, fins i tot vam haver de treure sa capota!

Desprès amb necessitat de Internet vam anar a fer un mojito a s’Hotel Inglaterra, on sempre hi ha musica en viu! 

Vam quedar amb en Manuel allà, i amb ell, varem  anar a nes cafè Paris i desprès a veure es seu germà a altre barri de l’Havana, a prop de l’avenida de los presidentes. Sa casa semblava en ruïnes però era molt gran, i …deven tenir duros, perquè crec que fins i tot tenien ninyera!  Amb en Manuel anàrem a sopar a l’Havana Blues. Jo vaig provar es pollastre amb curry i n’Angels un emperador Canciller ( un llom d’emperador rebossat a l’estil Gordon Blue). Desprès de sopar anàrem a descansar a casa, i clar, ens va pegar un bajon…. impressionant!  Vam haver d’agafar forces i més forces per activar-nos i anar a la Fabrica del Arte Cubano.

Aquesta lloc com bé diu, és una antiga Fábrica reutilitzada per diferents coses, com a sala d’exposicions, de concert, de teatre, música en viu, dj, bars, etc!  Tenen programació de dilluns a dijous i cada hora hi ha alguna activitat!  Va ser super xulo!!

De l’Havana m’emporto el que he comentat abans, sa seva manera de ser, son molt oberts, sa música, aquesta decadència que hi veus, però que a la vegada la fa autentica.

Son gent honrada i super culta, però també tots et venen un discurs, el que et xerra et dirà que es molt honrat, que no confiïs, que alerta amb que et timin, i jo em demanava… de ningú excepte tu, no?, si dius que tots son honrats, perquè hem dius que alerta amb els timos.. jejeje en resum, que tots son iguals, i que com per tot, en aquest sentit millor no fiar-te!! J

Aquí abaix aniré deixant els contactes i llocs on vam estar:

Casa Tania Cejas: Valle 204 Apto 302 Plaza de la revolución. La Habana. En aquest cas, vam estar molt bé, però no era el que esperàvem!

Next stop…

Fa molt de temps que volia fer aquest post, volia explicar com m’he sentit, que he trobat després d’haver pres la decisió de tornar a sa roqueta.

Sincerament crec que encara es prest per extreure’n conclusions, estic molt contenta, crec que he fet bé (encara que a vegades anyori a ses meves compis UOCquis) però m’han passat els mesos volant, no tinc la sensació de haver fer vida a ca meva, sinó d’anar d’una banda a altre, fer plans amb uns O altres, sopars i anat correns! Per tant…aquesta reflexió la faré potser més endavant!

Com sempre que me’n vaig de viatge intent explicar aquí el que hem fet, les meves sensacions i reflexions del lloc!!

Pues….

Avui partim a CUBA!!! 💃💃

La decisió del destí bé no és que fos fàcil però tampoc difícil, a ses dues (hi vaig amb una amiga) Mos feia ganes anar-hi quan abans millor, per això de poder viure i experimentar allò que diuen de l’encant cubà!

Així que intentaré explicar les nostres “andanzas” com i quan poguem!!

Adèu Barcelona

Si, avui comença una nova aventura, un nou projecte. És cert que en tenc moltes ganes i il·lusions posades, però també és cert que és amb tristor.

Avui dic adéu a Barcelona, no, no per sempre, però serà diferent d’ara en endavant, potser fins i tot ara l’exprimeixo més..qui sap! Però ha estat un plaer conèixer-te i que em deixassis passejar per els teus carrers, els teus bars, miradors, teatres, cines i tot el que ets capaç d’oferir.

Gràcies per les persones que m’has presentat, començant per Viladomat i acabant per Béjar sense oblidar l’estimat Can Coloma. Totes les persones i la gent que van passar per aquests pisos, siguin tant companys de pis, com amics d’amics o coneguts. Gràcies per haver compartit amb mi tot el que ens ha passat, per haver-me ajudat, fet costat…en resum per haver-me fet passar bons moments, fet plorar, cridar..pero sobretot riure!!

Tinc especial carinyo als Beguetans (residents o no a Begues)…com diu el Foraster..aquí hi ha mooolt bonaaa gent!! La meva amistat va més enllà del lloc on resideixi, que un mar no ens separi!!!! 😉

Avui també tanco altre etapa, la professional,dic adéu a una feina que per mi ha estat més que això, on he creat grans amistats que espero i desitjo perdurin en el temps.

Sóc el que sóc gràcies a vosaltres, a la paciencia que heu tingut per ensenyar-me, per col.laborar, per debatre,en fi, per fer el que heu fet.

En especial al meu team, qué no sols m’ha aguantat en lo profesional sino també les meves neures, per les birres, els cafès, els sopars, per jugar a detectius…en fi, no canvieu!!❤️

Aquests dies de ‘despedida’ te n’adones de algunes coses que potser no eres del tot conscient, m’han agradat molt les vostres paraules, i m’emporto la vostra estima allà on vagi.

Com dic, Mallorca no és ni remota ni lejana, i confio que ens anirem veient.

Us estimo a tots.

No me representas! BASTA YA!

Nunca me he considerado independentista, de hecho siempre he pensado que lo mejor sería una España federal, con unas normas generales de convivencias básicas y pactadas y cada autonomía que se gestionase sus propios recursos, o que la “Unión hace la fuerza”, y si hace dos días me piden mi voto, seguramente hubiese sido negativo. Votar por algo en el que aún no hay plan establecido y que no sabemos qué pasará en el futuro no era mi mejor plan. Si me lo preguntas ayer, AYER hubiera dicho SI!

Y no porque quiera que se independicen, es que quiero que me lleven con ellos!! xD

No, ahora en serio, sí, quiero irme (mejor me gustaría que se fueran ellos) de un país que ante cualquier situación (no sólo la catalana) actúa siempre con violencia, ejerciendo uso de la “autoridad” que los propios ciudadanos le han dado [digo le han dado porque no tienen mi voto]. Y siempre porque nuestros gobernantes nos lo han demostrado con creces, si recordáis las movilizaciones que se hicieron el 15M, la gente se movilizó y manifestó de manera pacífica y ¿cuál fue su reacción? La misma.

Unos gobernantes que desde hace años muchos ya sabemos qué pie calzan, pero otra gran parte de la ciudadanía por lo visto aún no. Después del 15M pensé que la cosa cambiaria (ingenua de mi), una parte se dio cuenta de que los hijos de nuestros antepasados fascistas, es decir, nuestros actuales políticos, sólo piensan en llenarse los bolsillos, seguir mintiendo de manera descarada, robar, y al fin y al cabo no cumplir con sus obligaciones laborales que son las de gobernar un país, pero a pesar de la multitud de casos de corrupción, mentiras, etc, en las urnas no se vio una respuesta, siguieron ganando los mismos.

Y me pregunto, ¿hasta cuándo?

Puedes estar de acuerdo o no con el proceso independentista, aunque tengo de reconocer que cada vez más los entiendo, cuando llevas años pidiendo que te escuchen, presentas el Estatut, cuyas clausulas otras comunidades si mantienen, cuando llevas años tras año manifestándote o realizando concentraciones multitudinarias pacificas para que te escuchen, y la respuesta es tirar de una ley casposa, caduca y que no representa a la España actual, una España plural y multicultural. ¿Qué daño haces cambiando o modificando la ley? ¿Cuándo en las ocasiones que si que os conviene las cambiáis? ¿Cómo después de tantos años sin proponer alternativas o soluciones, no quieren irse? Cualquiera se iría en su caso!! De hecho me asombra que no se apunten más comunidades autónomas y declaren un referéndum.

vagaoctubre3

Puede que la votación no sea legal, pero la VIOLENCIA nunca puede ser una solución o alternativa frente a tu ciudadanía. Una que sólo quería dar su opinión. Una violencia brutal, una barbarie, unas palizas a niños, personas mayores, personas sentadas pacíficamente, ante esto, ya no hablamos de ideologías, hablamos de HUMANIDAD, DIGNIDAD, ETICA, PAZ!! ¿Cómo puedes apalear a la gente y a la vez no permites que se vayan? Les estas maltratando y de una brutal manera. Con esto solo se crea odio entre la ciudadanía, un odio que no ayudará a nada ni a nadie.

¿Cuándo hemos permitido que pisoteen los derechos conseguidos por nuestros abuelos? Lo de ayer, no fue solo cosa de un pueblo votando que quería irse (que también), pero ayer destruyeron y pisotearon los derechos humanos y civiles. ¿Vamos a quedarnos quietos y ver como sucede? ¿Vamos a permitirlo? Hoy es contra ellos, ¿y mañana?

Por eso, me gustaría que todos dijéramos BASTA! Nos han atacado, a TODOS, a nuestros derechos, hay que parar esta barbarie. Porque aún hay esperanza, sigo creyendo en que juntos podemos derrotar este gobierno, pero para ello, hay que luchar y de la mano, hay que salir a la calle, decir basta y manifestarnos en contra de esta clase política corrupta.

#RajoyDimision #Noalarepresion #dimisiónPP #DemocraciaRealYA #nomerepresentas

Hanoi (ultima parada)

Hola!!

Doncs l’arribada a Hanoi va anar prou bé, tant l’SpeedBoat com el bus i vam arribar cap allà a les 16h (Crec recordar) a l’Hotel.

A l’arribar a l’Hotel es van donar una benvinguda com mai (@hotelbuddyinn),ens van portar unes llimonades, ens van facilitar un mapa i ens van assenyalar allò que nosaltres volíem veure, tot molts simpàtics i l’habitació no tenia finestra però estava prou bé!!

Un cop deixades les bosses vam marxar a caminar fins arribar al llac, i allà vam dinar/berenar. Aquella tarda/ nit ens la vam dedicar a passejar per tendes i fer les compres (o casi totes) les que voliem. Ens vam asseure a un bar per contemplar el carrer i vam passar així l’estona, mirant la locura de la ciutat.

Al dia següent, vam decidir fer la ruta que la guia ens marcava però al nostre ritme i després de dinar ens vam adonar que molts museus tancaven a les 16! Ràpidament ens aproparem al museu de la pressó, va ser molt interessant i ens vam emportar un bon susto..ehh Sr X 😉

[ No sé li va ocórrer res més que amargar-se dins d’una cel.la i com que tenien maniquís per fer-ho més real..al passar per davant i veure’n un que es movia, em vaig assustar…jo i els altres del crit que vaig pegar!!😂😅😅😅]

Vam continuar la tarda descobrint la ciutat.

Hanoi és molt diferent de Ho Chi Minh (HCM), nse encara trobes les típiques dones venent de tot amb la bicicleta pel carrer, els comerços encara mantenen la divisió per carrers (a cada carrer hi ha un tipus de comerç, a un ferreteries, a altre i teixits, etc ) és com a més autèntic (o aquesta va ser la impressió, també he de dir que a HCM ens hi vam estar sols un dia) el que sí que em va agradar menys va ser el caràcter de la gent de Hanoi.

Aquella nit teníem entrades per el teatre de marionetes, bé no mata però és la seva cultura i dura menys d’una hora, per tant si no sabeu molt que fer és una bona manera de passar una hora.

Al dia següent, l’últim, vam agafar un taxi (no n’agafeu o pacteu preu! els taximetres no els hi funcionen!!!) Ens va portar fins al temple de la literatura i al museu de HCM. El temple de la literatura és ben maco, els jardins i tot, el museu bé és una mica abstracte, i nosaltres estàvem cansats tampoc li vam dedicar molt de temps. Al mausoleu no vam accedir entre altres coses perquè ja havien tancat i perquè jo amb shorts no podia entrar.

Per tornar a l’Hotel vam agafar de nou un altre taxi (més estafador que el primer si cal) i vam anar a dinar a un lloc recomanat per la guia. Després de dinar ens vam sentir bastant cansats i vam anar a descansar…

El sr. X marxava aquella nit així que férem maletes, anàrem a sopar i esperarem a que el vinguessin a buscar.

Jo marxava a la matinada cap a Hong Kong.

Cat ba island

Ieep!!

De Sapa vam decidir venir a Cat Ba island directament, bé vam haver danar a Hanoi per agafar el bus. Vam contractar amb una empresa Haoang Long! Si podeu no l’agafeu!!!!aquí començaren els nostres dos dies caòtics!!!

A la web et diu que pots anar a a tres estacions de bus per agafar el bus,noltros vam anar a la que ens quedava més aprop…error!! Quan vam arribar ens deien que havíem de pagar més si volíem sortir des d’allà!! No anàvem malament de temps però tampoc ens sobraven hores, bé em vaig molestar molt perquè a mes els havia enviat dos correus demanant on havíem d’anar.

Vam creuar dos cops Hanoi per arribar a l’estació que tocava…i vam haver d’esperar!!! Informació nul.la, el bus feia parada i el xofer explicava coses per micro amb Vietnamita, clar sols hi havia 4 occidentals però no es va dignar a venir a explicar que havia dit. Sort que al bus hi havia bona gent i ens ho van traduïr.

Després de dos hores, ens feren baixar i esperar a l’SpeedBoat. Tot el nostre bus va entrar al mateix SpeedBoat menys nosaltres 4! Vam arribar a Cat ba center i ho vam saber perquè vam demanar-ho tres cops!! Bé son un cas!

A Catba la disponibilitat d’allotjament per dissabte estava bastant plena, nosaltres havíem reservat un dia a l’Hotel Guide House…I aqui començà l’aventura.

Sorpresa!! L’allotjament ja no existia!! Sí sí lo dit, no existia, un tio havia comprat l’edifici, canviat el nom i au! A quadros ens vam quedar!😠😡😡😱😤😤 El senyor ens va dir que tenia ple…així que vam anar a buscar altre hotel.

Ja no ens fiavem de Booking I decidirem anar-hi presencialment (@HotelSunset), arribem i ens diuen que està ple..però a Agoda.com (similar a Booking a Asia) Els hi quedava una habitació..fort i no et moguis, que estava a full. 30 minuts després, va sorgir un miracle, en tenien una, a preu d’or si, però una!!! Són la ostia!! Vaja paciència que has de tenir!!

L’habitació estava prou bé si no contem que hi havia un grill fins que em va donar la nit però la resta estava bé. Quan vam voler pagar també un show, no hi ha ningú que sàpiga Anglès a akesta illa!!!

Aquella nit ja havíem canviat a altre hotel, el grill i jo no ens vam fer amics. Vam canviar d’hotel (@hotelLepont) però la situació no va millorar. Vam arribar a les 10am i l’habitació no estava disponible, vam deixar les maletes i començar l’excursió.

Havíem llogat una moto i vam recórrer la illa, si amb 30minuts la tens feta, vam anar al parc nacional. Allà ens vam trobar una parella de Madrid i vam passar la resta del dia plegats, vam dinar i recórrer la illa.

Quan vam arribar, a les 18h ens van dir que el check-in era a les 13h i clar que ja no teníem habitació. Els que me coneixeu sabreu la meva reacció, la meva paciència havia durat 15 dies però portava dos dies i ni Cristo parlava anglès!! Total que ens van acabar donant una habitació però al dia següent ens havíem de canviar (cap problema)

Dilluns, fem maletes baixem a esmorzar i demanen si ens hem de canviar, i ens diuen que no, així que com que teníem un tour amb barca vam partir. Feia dos dies que les barques no sortien pel mal temps..perquè si, si el tema d’hotels no era suficient, el temps tampoc ens ha acompanyat a la illa. L’agència ens va organitzar una ruta alternativa, al principi érem reticents però la veritat que va valer la pena, no sols per la ruta sinó per el grup que érem, 7 de Barcelona, 2 de Tarragona i 2 de Castelló, ens ho vam passar molt bé, tant que a la nit vam quedar per sopar i fer unes birres.

A tot això, en arribar vam abonar l’habitació i ens van assegurar que no calia que ens moguessin.

Sota el meu punt de vista, i veient el temps (plovia) per mi hagués anat a altre lloc de vietnam, però el sr.X que ja s’havia fet la idea de relax va decidir que ens quedàvem, que estavem una mica cansats de moure’ns. Jo no vaig prendre massa bé, dimarts va ploure tooot el dia i no va ser gaire productiu.

Dimecres a l’hotel ens van sorprendre dient que havíem de marxar! I lo vaig dir que nosaltres havíem reservat per 4nits i encara que els hi havia dit que ja veuríem, en cap moment vam manifestar la intenció de marxar abans. Ens van dir que ok, però que paguessim l’habitació, el dia anterior ens van dir que ho faríem quan féssim el check-out…be que no s’aclaren ni ells i ens posen nerviosos a nosaltres. El primer dia ens deien de pagar cada dia l’habitació…al segon que ho paguen al final…i al tercer que paguem tot el restant…

Dimecres vam pujar al Cannon Fort i anar a la platja, malgrat que no feia sol. Va ser un dia tranquil i agradable! Un dia relaxat pròpia d’unes vacances!

Impressions

  • L’illa és petita, amb dos i tres dies n’hi ha prou.
  • Millor anar-hi entre setmana, el dia que vam arribar era dissabte i a la platja no hi cabia ni una agulla, a més que son molt cridaners.
  • És moolt maco el paisatge per tant val la pena venir sigui a Catba o fer el tour des de Hanoi.
  • Malgrat la bellesa, no tenen cura del medi ambient, i està ple de brossa per tot, una llàstima. Et fan pagar per entrar a tot arreu i no està gens cuidat,ni les instal·lacions ni res.

Recomanacions

  • Agència @catbavision no és la més barata, tampoc la més cara però ens han tractat molt bé. La moto a 80.000dongs per día, ens van fer ruta alternativa amb el vaixell degut al mal temps, i amb ells tornem cap a Hanoi.
  • Bar @likecoffee esmorzars boníssims, des del continental, al francès o americà, batuts, cafès.
  • Bar del hotel sea view (fa cantonada) uns sandwiches i hamburgueses molt bones.

No recomano

  • Agencia o empresa @Hoang long
  • Restaurant @greenmango el menjar estava bé però el servei es pèssim
  • Hotel @sunset massa car
  • Hotel @lepont habitació molt bé, servei pèssim.

Avui dijous, plou tot el dia, però és el dia que marxem ja cap a Hanoi…ja entrem a la recta final, els ultims 3 dies!!

SaPa

Hola!!

Ara feia dies que no deiem res…han estat uns dies de relax i de no tant relax..la veritat és que hi ha moltes coses a contar!!

Com deiem, per arribar a Sapa vam agafar un tren nocturn des de Hanoi fins a Lao Caí i d’allà un bus local Fins a Sapa. Nosaltres ens vam allotjar a Ta Van, a la vall, i un cop a Sapa agafarem taxi cap al homestay que havíem reservat per Booking.

El trajecte sense contar el tren va durar unes 2hores i mitja una cosa així, però les vistes ja des del bus eren impressionants!! Vam arribar a les 7.45 al homestay i el Sr.X, mentres jo intentava descansar, va anar a fer una toma de contacto. Jo no vaig descansar, tot l’allotjament estava actiu i em vaig asseure al menjador. El grup que hi havia allotjat eren quasi tot noies i vam estar intercanviant impressions i rutes, va ser molt agradable. Pel que vaig veure el homestay està inclòs dins dels tours que s’inicien a Sapa, baixen caminar fins allà, dormen i al dia següent pujen de nou a Sapa per marxar (2days 1 night). Quan va tornar el sr.X ens vam dutxar i vam iniciar la nostra ruta particular.

No era gaire diferent de les que feien els que anaven amb tour o amb guia, però ens va donar més llibertat, vam anar a parar a una aldea, caminarem entre camps d’arròs i boscs de bambú, va ser entretinguda!!

Durant tot el camí, veiés molts turistes arreu on anaves, això ens va decepcionar una mica, cada dues passes (o una mica mes) et trobaves a nenes que intentaven vendret alguns cosa, i nenes que no tenien ni els 6 anys!! Posant cara trista i la veu també per fer-te més ‘pena’ i acabar caient, has de ser molt ferm i dir que no!! Sinó et persegueixen fins allà on tu vagis.

A la foto següent veureu la meva “lluita” amb el búfal enmig d’un pont…si ja no confiava amb el pont,menys que ens aguantes als dos!! 😱😱😵

Acabada la ruta ja eren les 15h dinarem amb unes vistes també molt maques i de tornada a “casa” on vam trobar un nou grup. Hi havia una família de Madrid i vam estar compartint la nit amb ells, va ser molt xulo tot plegat.

Al dia següent tothom marxava de nou cap a Sapa, la nostra idea era estar-hi unes 3nits però malgrat el paisatge era molt maco, un cop vist tampoc hi havia molt a fer…Així que vam decidir tornar a Hanoi.

Les meves impressions i recomanacions:

  • Aneu per el vostre compte
  • Amb una nit allà n’hi ha prou
  • És nota ja la diferència de caràcter entre els nord-vietnamites i els sur-vietnamites, els del nord són més secs!
  • No us espereu no trobar a ningú!!

Rapidament vam agafar tren de tornada i al dia següent ja érem a Hanoi per marxar a l’altre punt de la ruta, Halong Bay.